Verified answer

Fi de culs a Mallolca és la manera com

pronunciaria «fi de curs a Mallorca»

l’alumne xinés Wu Yu-hui, que forma

part del grup. La història d’Alapont

mostra la diversitat ètnica i de procedències

en l’àmbit de l’ensenyament secundari,

amb la incorporació al grup

d’estudiants, amb absoluta naturalitat,

i entre altres personatges, d’un jove de

procedència asiàtica els pares del qual

són propietaris d’un restaurant xinés.

La novel·la també aporta una perspectiva

des de l’interior de l’ensenyament.

Mostra, a més del punt de vista dels estudiants,

amb el narrador adolescent,

les circumstàncies en què es poden veure

embolicats els professors, les responsabilitats

i les dinàmiques de l’ensenyament

i les relacions de professors i

alumnes adolescents.

Crida l’atenció un principi i un final en

concordança. A l’inici,Mariona, despreocupada, atrevida i despistada, es queda

al port de Dénia mentre els seus companys

s’allunyen cap a Mallorca amb el

vaixell. Per sumar-se al grup el més aviat

possible, l’alumna haurà d’agafar un

avió. I quan arriba el moment del regrés,

Mariona torna a repetir, com si estigués

presa,maleïda per la seua forma de ser,

cau en les mateixes circumstàncies i es

queda al port de Mallorca mentre la resta

de companys tornen a casa, perquè hi

ha coses que no canvien.

El cambrer del vaixell té un paper d’eix

que introduïx una idea clau en la

novel·la, repetida a l’inici i al final: en

la vida és important tenir una història

que contar. I respecte a esta idea hi

ha una evolució al llarg del relat.

Mentre per al cambrer la història que

contar es troba en paradisos exòtics necessàriament

llunyans, per a Víctor, que

inicialment pensa igual, en acabar el relat,

el paradís està ben a prop de casa, al

costat d’un mateix, i no cal anar-se’n

massa lluny per trobar-lo. La reflexió és

fruit de l’evolució del pensament inicial

del cambrer, des de la perspectiva del jove

Víctor. L’adolescent es troba amb el

cambrer en el viatge d’anada i després

en el de tornada. I en eixos dies de vacances

entre la primera i la segona trobada

es produïx, a més dels moments de

diversió i de les aventures típiques del’edat, un procés de creixement, una evolució.

Víctor, a més, trenca el discurs

sexista i caduc del cambrer, que identifica

el fet de formar parella amb una

dona amb lligams desagradables, com

ara una hipoteca a trenta anys o perdre

l’oportunitat de viatjar lluny a la recerca

de somnis –per al cambrer

sempre llunyans–, i desfà també la idea

del cambrer que parla de viure la vida

i d’estimar una dona com a opcions

incompatibles.

La iniciativa de seguir les aventures d’un

grup d’adolescents pel seu viatge de final

de curs a Mallorca, servix a Alapont

de marc per a tractar un procés i parlar

de l’amistat, l’amor, la comunicació i el

sentit de la vida.